15 de maig del 2015

ACOMPANYAR EL TREBALL PER PROJECTES

"Si no hi hagués acció voluntària, no hi hauria coneixement". Jean Piaget

El treball per projectes és una manera d'entendre el procés d'aprenentatge. És un recorregut que busca establir connexions i qüestiona la idea d'una versió única de la realitat. Una forma de gestionar la complexitat i la informació, d'aprendre a aprendre, d'accedir al coneixement, d'adquirir valors, de treballar en grup i de superar-se des de la pròpia individualitat. El treball per projectes és també un aprenentatge vinculat al fer, a l'activitat i a la intuïció. Però més enllà d'això, es pot entendre com un enllaç entre els alumnes, els mestres, les famílies, l'escola i el món que volem entendre. Dit d'una altra manera, una forma de connectar els sabers i el sentit personal que els dóna cadascú. I aquest és el tema del qual us volia parlar, des de l'experiència (aquest cop com a mare!) d'haver pogut acompanyar diferents projectes al llarg del curs de P3 de l'Aloma.

Cada vegada que arriba a casa una nota informant d'un projecte nou, ho vivim amb il·lusió i responsabilitat. Il·lusió perquè sabem que encetem un període de buscar idees, de reunir informació i aplicar-la, de viure experiències noves i d'explorar els nostres reductes de creativitat. Així ho vivim els pares i així procurem que ho visqui l'Aloma. Però també de responsabilitat, perquè sabem que la nostra forma de vincular-nos al projecte serà, també, la manera com ella entendrà la implicació família-escola. Quan des de casa acompanyem un projecte, procurem fer un pas més enllà de la simple acumulació d'informació. Seguint les idees del "learning by design", un projecte ha de reunir:

- Objectius experiencials 
(què podem aprendre de nosaltres i dels altres)
- Objectius conceptuals 
(sobre què volem pensar)
- Objectius analítics 
(quines relacions ens proposem establir)
- Objectius aplicats 
(com farem públics els nostres aprenentatges?)

En aquest sentit, gaudim al màxim intentant arribar allà on l'escola no arriba, aprofundint en alguna experiència que l'escola no hagi pogut proporcionar, aplicant-la als coneixements acumulats i documentant tot allò que hem viscut. El procés de documentació és una porta de retorn al centre escolar, una forma de retornar el protagonisme al nen per uns moments, de plasmar l'aprenentatge globalitzat d'allò que hem viscut. És, sens dubte, un moment d'oportunitats...

I aquí deixo constància d'alguns exemples... des de la senzillesa i des de les enormes ganes de col·laborar!

1. La verema i el cabernet

És difícil parlar de verema i raïm sense haver participat del procés, sense trepitjar la vinya i plantar-se davant les fileres rectes de ceps, sense collir minuciosament raïm a raïm (experimentant el mal d'esquena i entenent el perquè de les faixes!), sense vigilar amb les tisores de podar, sense haver fet viatges per omplir els cossis, sense haver provat -inútilment- d'aixecar-ne un, sense enfilar-se al remolc per treure'n suc (el just!) i augmentar-ne la capacitat, sense provar el most, sense pujar al tractor i ajudar al viatge cap al sindicat... Una de les moltes experiències en què el procés ajuda a entendre la màgia del resultat...


Després de viure un dia fantàstic amb família a la vinya, vam recollir tot el procés en un power point que vam fer entre tots a casa, ple de fotos que l'Aloma va poder compartir a la classe. També vam agafar fulles de diferents tipus de cep que, plastificades, vam experimentar a la taula de llum!

2. Joan Miró

El resultat d'allò que l'escola ha aportat...

 

 

Del que hem pogut fer des de casa...



De jugar a transformar: un dibuix que esdevé collaret per la setmana de la disbauxa...


De l'experiència que permet la comparació...

"Dona ocell" reproduït a l'escola i vist a escala real!

 

Del plaer de visitar un museu...

...de satisfer-se veient obres reals d'allò que hem vist en pantalla, de decepcionar-se amb el que no trobem, d'emocionar-se amb obres que inspiren sensacions...


De veure llocs i punts de vista diferents...


3. Els gegants

Un altre projecte, aquest cop molt vinculat a l'entorn. Al poble tenim dues parelles de gegants. L'escola va proposar aquest projecte arrelat a la cultura popular i a l'interès d'estimular-ne el seu coneixement per part dels més petits (sobretot tenint en compte que és una tradició que s'està perdent força). L'Aloma va arribar a casa contenta perquè havia vençut la por que li feien abans. També ens preguntava si cada poble tenia el seu gegant i si tots eren iguals... Remenant vam trobar fotos de quan havíem participat en algun cercavila feia un parell d'anys (ella, és clar, no se'n recordava). I també vam descobrir algun llibre interessant...


Tot i resultar-nos un tema difícil d'acompanyar, vam aprofitar una setmana en què l'Aloma va estar malalta per llegir força sobre gegants. Així ens va venir una idea elaborada però divertida: muntaríem un joc d'endevinalles de gegants per fer en gran grup a l'aula! I, mans a l'obra, ens hi vam posar... 

Treballar la noció d'endevinalla, la idea literària de descriure sense dir les coses pel seu nom. 
Fomentar la capacitat d'elecció, escollint aquells gegants que, per una raó o altra, més ens van cridar l'atenció.
Entendre que sovint els gegants van en parella i que, rere cada parella, hi ha una història particular: una llegenda, un procés de confecció, una broma entre barris... (les parelles les vam representar pintant, de dos en dos, diversos rulls de paper de vàter).
Pensar una forma de representar les endevinalles perquè esdevinguin atractives...



I el resultat és aquest: un grup de gegants miniatura per fer ballar al so de les gralles a mesura que els anem endevinant!

4. Els ponis

El tercer trimestre estem treballant els ponis. Tot i haver fet una sortida al poble, vam pensar que no es podia treballar un animal sense tocar-lo, veure'l de prop i experimentar les sensacions de muntar-ne un. 
Amb temps i calma, sense pressions.

Els respatllem... i els descobrim

 

Els alimentem i aprenem què mengen en situació real...


En preparem tots els estris: la sella, la brida, els estreps, el casc... vocabulari nou al qual accedim de manera ben significativa...


I arriba el moment més esperat... un tomb amb poni en un entorn de bosc 100% recomanable... 
Sincronitzem cos i moviment: ens posem endavant a les pujades, ens tombem enrere a les baixades, ens deixem anar de mans i busquem l'equilibri, enfortim postura per trotar... un exercici més de consciència corporal.


La documentació final permet fer síntesi i donar sentit a tot allò viscut. A més, posa en pràctica tota mena d'habilitats... motricitat fina, lectoescriptura, classificació, organització espacial, numeració, quantitat, memòria, expressió oral... i aprenentatge compartit!


Potser ens en cansarem. Potser d'aquí a uns anys riurem d'aquesta entrada. Però, per ara, vivim amb il·lusió les ganes d'acompanyar aquest procés màgic d'aprendre i de descobrir el món que ens envolta. I anar de la mà de l'escola ajuda a fer-ho fàcil i bonic alhora.

29 d’abril del 2015

SOBRE COM CONSTRUIR UNA ROSA DE SANT JORDI EN 10 PASSOS SENZILLS

Encara que anem una mica tard, pengem les instruccions per fer la nostra rosa de Sant Jordi d'aquest 2015. Una idea fàcil, on els petits poden participar activament i amb un resultat extraordinari.

Necessitarem: oueres (nosaltres n'hem utlitzat 2 que ens han permès fer 12 roses), pintura vermella, pintura verda (hem agafat dues tonalitats de verd), cartolines verdes, llana verda, cascavells, cola blanca, tisores, pinzells, una targeta comercial que es pugui embrutar (o bé un tros de paper plastificat), sobrets de celofana. 

1. Retallem la part inferior de les oueres, una a una. 
Ens servirà per fer la rosa.
2. Pintem les oueres de vermell. 
Nosaltres hem barrejat la pintura vermella amb una mica de cola blanca per obtenir un color més brillant.

 
3. Agafem la cartolina verda i hi esquitxem diferents taques de verd. Amb l'ajuda de la targeta comercial escampem la pintura de manera que quedi tot cobert de diferents tonalitats.
4. Un cop seca la pintura, retallem la cartolina a trossos per obtenir el que seran les fulles.


5. Hi fem un forat al mig. 
També foradarem, pel mig, les oueres vermelles.


6. Retallem trossets llargs de llana verda, que serà la tija.


7. Enfilem els cascavells a la llana, els passem per l'ouera i pels retalls de cartolina.
8. Per donar-hi un toc més, nosaltres vam dibuixar un magnífic drac de Sant Jordi, que vam subjectar a la fulla amb una agulla d'estendre roba. El resultat final és aquest...



 10. Per regalar les roses, les vam col·locar dins els sobres de celofana. La veritat és que feien molt de goig!


Senzill oi? Esperem que us animeu pel pròxim Sant Jordi!

RETROBAMENT

Després de mesos sense escriure, torno de nou al bloc. Han passat moltes coses des de fa gairebé un any de l'última entrada. Parlàvem del plaer d'experimentar amb cireres i ja estem a les portes de l'arribada, de nou, d'aquest fruit. A la nostra família, hem viscut moments complicats i esperançadors alhora. L'entrada a P3 de l'Aloma, un trasllat de domicili ple d'entrebancs que han multiplicat la feina... i un embaràs que tira endavant amb la il·lusió completa  i amb la normalitat suficient, però que va començar amb la màxima expressió de malestar... Tot això m'ha allunyat del bloc, de les ganes (o l'empenta) de seguir guardant moments. Però sembla que hem encetat un període de canvi i que aquestes "ganes" reapareixen amb força.

De totes les novetats, l'embaràs ocupa la major part dels nostres pensaments. Esperem una Bruna que encetarà una etapa diferent. Una període d'expectatives per contrastar, de rols familiars per re-ubicar, de temps per compartir. I tu, Aloma, encares l'arribada de la teva germana amb una il·lusió que enamora i desconcerta. Et lleves parlant d'ella, omples la panxa de petons durant tot el dia, la imagines en mil i una situacions, especules sobre el part, absorbeixes a fons el controls i ecografies amb el ginecòleg, fas llistes d'allò que ens convé; i intentes imaginar-te a tu mateixa en aquesta nova situació familiar que aviat començarem. I jugues a parir. Sí, sí. Et poses les nines dins la panxa (sempre de cap per avall, com és reglamentari!) i ens adverteixes que avui serà el naixement de la teva filla, que vas a l'hospital i que aviat ens trucaràs per informar-nos de la teva particular ampliació de família. 



El teu pare i jo et mirem amb devoció. L'entorn ens prepara: "aquesta nena ho passarà fatal, amb la mamitis que té". I entomem els comentaris amb la prudència de qui escolta un consell, però amb el passotisme de qui no vol sentir-lo. I, què carai!, aprofitem al màxim els teus últims moments d'exclusivitat. Perquè les circumstàncies ens ho permeten i les ganes d'estar per tu ens "obliguen" a fer-ho. 

I mentrestant... engalanem la casa amb mil i un dibuixos de tot allò que està per venir...


Papa, Aloma, Bruna, Mama i casa nostra.



Bruna a la platja

 
Les germanes Bruna i Aloma prop de casa.


Bruna en miniatura



Bruna al·lucinant



Bruna i Aloma sota neu de colors

Bruna, sola, sota la neu.

La família de lila


Mama i bruna florides com la primavera


Llista de previsió de necessitats materials

I seguim traçant camí...del bloc, de l'embaràs, de la família... de la vida.

28 de juliol del 2014

PINTEM AMB CIRERES

Pintem amb cireres. I ho fem perquè ens encanten, per què ens agrada gaudir de la fruita del temps i perquè en cada mossegada d'una cirera hi veiem infinites possibilitats d'experimentació. Últimament, cada cop que en mengem acabem fets un desastre, amb aquella roba plena de taques roges que no hi ha manera de fer netes. I per tot això ens hem decidit a pintar-hi. Com gairebé sempre, l'interès de l'activitat recau en el procés més que en el resultat.

Partim les cireres pel mig, una tasca minuciosa i entretinguda.
Classifiquem tots els elements. pinyols, cireres, cues, meitats.
Piquem les cireres al morter per tal d'obtenir-ne el màxim de suc 
(al final acabem utilitzant la batedora elèctrica).
Separem el suc de les pells amb l'ajuda d'un col·lador. 



... tastem i assaborim ...


 

... i arribem a l'objectiu desitjat: el moment de pintar! Sorprenentment, el suc de cirera és gairebé incolor i cal acumular gruixos per tal d'aconseguir l'efecte pintura. De nou, la ruptura d'expectatives afegeix interès a l'activitat...


El resultat: 

"L'univers"


"Un monstre"


Un exercici per anar més enllà del paladar, connectant creativitat i gastronomia.

DIA AMB SENTIT

Fa poc vam tenir el plaer de viure una experiència d'allò més divertida. Era dissabte. Anàvem ben acompanyats d'una colla d'amics. Teníem ganes de riure, de passar bons moments i de viure una estona diferent. Tot això ho vam trobar a El sender dels sentits, a Sant Hilari Sacalm. Es tracta d'un recorregut d'1,5km forestals, en un bosc ple de màgia. L'atractiu principal és que el tram es fa descalç i això obra infinites possibilitats d'experimentació; una manera d'estimular sensacions noves, a mig camí entre el plaer portat al límit i el dolor controlat. Vam passar més de dues hores en un entorn immillorable, adonant-nos que sovint no fa falta un consum excessiu per passar-ho bé. Tant sols desprendre's de les sabates per una estona...

Preparats, llestos... ja!


Passadissos de pedres que obliguen a alentir el ritme, 
a ser curós amb cada petita passa i moviment...


... catifes de fulles ...


... el confort i la frescor dels bassals i les piscines naturals de fang...


... ponts penjats que ens obliguen a superar-nos i a vèncer les pors...


... passarel·les toves que ens regalen les alzines sureres...


... laberints entre els arbres que posen a prova l'orientació...


... troncs i més troncs per pujar, grimpar, saltar...


... i més ponts (que ja no ens fan por!), aquest cop per dins de l'aigua...


Una experiència que recordarem i, segur, que repetirem! Una oportunitat per compartir petits i grans. Una oferta genial per l'estiu. Una estimulació gratificant dels sentits. Un recorregut ple de sorpreses, algunes de les quals encara no us hem explicat. Aneu-hi i descobriu-les vosaltres mateixos!